Setmana del 21 al 24 d’abril
Aquesta setmana, amb motiu del dia del llibre, vos propose fer un conte motriu. Hem d’anar llegint el conte als xiquets molt espai, deixant- los temps perquè puguen escenificar el que cada frase els suggerís. A vegades imitaran els animals, faran les accions suggerides entre parèntesi o imitaran el llenguatge de cadascú. Si es queden sense saber què fer, podeu animar-los a fer cada animal com la postura de ioga o indiqueu vosaltres algun moviment. L’objectiu és que els xiquets desenvolupen la seua expressió corporal, la representació d’emocions i que gaudeixen. Si voleu, podeu completar la sessió amb les cançons en anglès i la relaxació final (mireu les propostes anteriors). Moltes gràcies pel vostre esforç.
“LA GRANOTA”
Hi havia una vegada un rei molt vell que necessitava trobar el seu successor. Va pensar com reconèixer el millor líder per al seu poble i se li va ocórrer una gran idea. Va convocar tots els animals del bosc. En les seues mans el rei tenia llavors de diversos colors, grandàries i textures. A cada un dels animals li va entregar una llavor diferent, i els va demanar que tornaren la pròxima primavera i li mostraren en què s’havia transformat la seua llavor.
El pardal va eixir volant amb la llavor al bec (els xiquets volen). El gos la portava enganxada amb la seua cua (a quatre potes). La tortuga en la seua closca fent equilibri(s’arrosseguen). La serp serpentejava amb la llavor al cap. El gat la portava a la boca (gategen). El lleó la portava enredada a la melena. La girafa se la va posar al cap. L’elefant la va agafar amb la seua trompa. El mico la va agafar amb la seua cua (ajupits).
I la granota? La granoteta havia portat una fulla especial per protegir la seua llavor. Pensava que li agradaria fer un passeig. Amb molta atenció va caminar (caminen) de tornada a casa, carregant la fulla amb la llavor dins. Va passar per un riu (naden); Per un pont estret (caminen de puntetes). Va pujar al cim d’una muntanya(trepen). Va replegar pedretes del terra (agenollats). Va creuar una tolla botant de pedra en pedra (boten). Va creuar per dins d’un túnel (gatejant). En arribar a casa es va llitar a descansar.
La granoteta va tindre molta cura de la seua llavor. La regava tots els matins. La pujava al sostre per a prendre el sol. La tapava per protegir-la dels insectes. Va arribar la primavera i s’acostava el moment de tornar al palau. La granoteta no entenia per què la seua llavor encara no eixia ni un brot.
El rei cridà a tots els animals per a vorer els resultats. Tots presumien molt. El pardal cridava que la seua flor era gegant. El gos tranquil es feia el misteriós. El mico, amb el seu somriure, a un li deia que la seua flor era groga i a l’altre, roja. El gat fanfarronejava que la seua flor era la millor. I la granoteta? Res. Però va decidir anar i dir-li la veritat al rei. Quan el rei els va rebre, va escoltar atent tots els animals. Quan arribà a la granota, el rei va mirar el seu test i content la va abraçar. Li va posar la corona i la va felicitar. La granoteta no ho entenia i li va preguntar. El rei li va dir: perquè totes les llavors no eren mes que boletes, i no poden fer cap planta. Tu eres l’única que ha dit la veritat. Enhorabona, seràs la futura emperadriu.
ESPERE QUE GAUDIU MOLT FENT AQUESTES ACTIVITATS I SI VOLEU PODEU CONTARME COM US HA ANAT AL MAIL DEL COL.LE (INFMEDMEL@GMAIL.COM) O A LA WEB (MEDITERRANIMELIANA.NET). UNA ABRAÇADA BEN FORTA I ESPERE QUE ENS TORNEM A VORE MOLT PROMPTE.
